L’exposició al fum ambiental del tabac provoca càncer, malaltia cardiovascular i diversos problemes del sistema respiratori en els adults, així com malalties respiratòries en els infants i un major risc de patir síndrome de la mort sobtada en l’infant. 

S’ha demostrat que els sistemes de ventilació, neteja de l’aire i separació d’espais entre fumadors i no fumadors no protegeixen del fum ambiental del tabac. Les mesures que estableixen espais sense fum són les úniques eficaces per assegurar la protecció de la població al fum ambiental del tabac. 

Recentment s’ha demostrat que el consum de tabac en zones no tancades també produeix una exposició significativa al fum ambiental del tabac i als riscos que se’n deriven. 

Des del 2 de gener de 2011 la Llei de control de tabaquisme (42/2010) prohibeix el consum de tabac en els espais exteriors dels centres sanitaris, és a dir en tot el recinte. S’entén per “recinte” l’edifici i tot el perímetre que comprengui el centre sanitari, incloent accessos, zones de pas, àrees enjardinades i d’estacionament de vehicles.

L’objectiu d’aquesta mesura és fer dels centres sanitaris un lloc segur, saludable i modèlic en el control del tabaquisme. 

El gerent / director (màxim representant legal de l’organització) és responsable de fer complir la llei a treballadors, pacients i visitants. La senyalització per si sola no és suficient per aconseguir el compliment de la normativa. Es necessita una política interna integral que fomenti la participació de tots els professionals –sanitaris i no sanitaris– de totes les unitats i serveis del centre, així com de les empreses externes subcontractades que treballen en el centre.